A casa tenim tres criatures, ja quasi es podria dir que tres nois. Ens hem fet un tip de comprar capses de cereals i pots de Colacao. Si sou del fanclub de Nesquik podeu seguir llegint, aquesta nota us afecta també. No va de la típica dicotomia entre les marques Colacao versus Nesquik.
El que vull explicar és que invariablement tant amb les capses de cereals com amb els pots de cacau en pols ens estafen, ens prenen el pèl. Quasi bé una tercera part del que comprem és buit! Aire, res. Oi que us en heu adonat?
És igual si compreu estrellitas, chococrispies, chocoflakes, trigomiel o qualsevol altre marca (Tot molt sa i equilibrat…). Quan obres la capsa es fa evident que el contingut és amb diferència molt menys voluminós que el continent. Del pes del producte que es fa constar no tinc res a dir.
Si mirem ara el cacau en pols passa tres quarts del mateix. Espai sobrer a mansalva. Diria que en un pot de Colacao hi ha una sisena o una setena part d’aire. Quina presa de pèl, no?
Potser succeeix amb altres productes, no m’hi he fixat massa, però no m’imagino comprar una ampolla de vi on falti per la mateixa proporció d’espai o un paquet de cafè. Igual en els sabons i productes de neteja sí que hi ha la mateixa pràctica, però diria que almenys es dissimula amb allò del 33% de regal, que ja em diràs. Penso ara que amb algunes bosses de patates fregides és semblant, encara que es pot raonar que és per conservar-les millor sense xafar.
Tornem als cereals. Aquesta circumstància imagino que està condicionada pel fet que els envasos o recipients actuen com a suport publicitari de primer ordre i com més espai disponible millor, com més superfície i volum millor per explicar més coses. Hi afegeixen entreteniments, il·lustracions, acudits, receptes. Tot el que calgui per captivar la mirada de la mainada.
Per altra banda, en la competència entre marques, suposo que totes volen tenir una mida igual o superior al producte del costat en les lleixes del supermercat. Molt bé, llavors estem davant d’una inflació especulativa volumètrica que s’ha d’aturar en algun moment. Això no pot seguir, o acabarem amb capses enormes per un grapat de cereals si continua la mateixa tendència.
Aquesta lògica, si és així, representa un malbaratament penós de recursos. De materials, de paper, d’emmagatzematge i transport. I com deia més amunt una presa de pèl pels consumidors. M’agradaria veure en un futur proper que el packaging d’aquesta gama de productes és més raonable, eficient i sostenible. Si m’apureu, fins i tot podria ser un argument de marketing en un moment donat.
Creieu que això que us explico avui canviarà o farà un gir?